miércoles, 8 de diciembre de 2010

I el tot creixia entre els meus braços...



De nits de tranquil·litat plena, de sol radiant,
de llençol i manta.
On els pardals canten i l'aigua es freda.
De ulls que atrauen mirades que es fonen. 

De xiuxiuejar dolces paraules al mirar. 
De la claror de les finestres
i la calentor dels pits al olor de terra humida.



Ximo Ballesteros Garcia

No hay comentarios:

Publicar un comentario