Restaurar instants que passen pel cap en  una 
fracció de segon.
Paraules, fets, moments significants o be 
insignificants que avui tan sols son records 
que et fan riure o plorar, et fan feliç o t'entristeixen.
Coses que passen mentre aquell xiquet s'entrete amb
la pilota, mentre el mon dona un altra volta, mentre
esperem la primavera.
Coses tant importants com la importància de les coses
que depenen de l'insignificància que li puges donar.




Ximo Ballesteros García

I ara que fem?

En l'equilibri d'inestabilitat, tirant un pas 
avant per vorer mes allà de l’horitzó.
Buscar el realisme d'allò que ens envolta.
Enriquir-me de vosaltres, aprendre a exprimir 
al màxim tot el realitzat per beurem el suc de 
manera mes dolça, mes plena...
Omplir-me, per sentir-me realitzat, poder 
realitzar-vos, formar part vostre tant com 
vosaltres del meu.
Meu que es converteix en vostre si allò 
que rebem es recíproc.



Ximo Ballesteros García

Nadal

Demà posats a taula oblidarem els pobres 
-i tan pobres com som-. 
Jesús ja serà nat. 
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres 
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Ovidi Montllor

Acompanyo el boig amant, Perquè trobi companyia. L'abandono trist, poruc, Si ell és ple de gelosia...

Quan jo era xicotet, cançons i rialles dintre d'un cabasset. 
Il·lusions i somnis amb sabor a pastisset.
Tristors i malsons al barret es passegen pel raconet.
I ara que ja soc grandet el cabet mai pot estar quiet
es fa gran i conseqüent com si fos d'un homenet.
Comparteix alegries i cabòries reproduïdes al casset, 
que de tant repartir tan sols es queda amb un trosset
d'una esperança plena que li plena el coret.


Ximo Ballesteros García

I el tot creixia entre els meus braços...

De nits de tranquil·litat plena, de sol radiant,
de llençol i manta.
On els pardals canten i l'aigua es freda.
De ulls que atrauen mirades que es fonen. 
De xiuxiuejar dolces paraules al mirar. 
De la claror de les finestres
i la calentor dels pits al olor de terra humida.


Ximo Ballesteros Garcia

Borumballa i un cabàs de palla...

Milotxa  que s’enlaira ben alt pintant núvols de colors i deixant-se portar per l’aire per volar cada volta mes alt. Escoltant la dolça harmonia del silenci deixant  al seu pas mil instants ara convertits en records, que avui es fan grans pel pas del temps i adquireixen importància per recordar que seguim vius. Que encara queda molt per viure.  

Ximo Ballesteros

"En 1927 un matemático formuló el principio de incertidumbre, venía a decir algo así como que "nada se puede predecir con exactitud, siempre queda un margen de incertidumbre en el conocimiento humano", y en ese margen de incertidumbre yo siempre pensé que estaban la música, las canciones..., el principio está relacionado con el hecho de que el observador por el mero hecho de ser testigo influye en la realidad que está observando, la altera, introduce una variable de indeterminación,... y esta noche, si a Vds. les parece bien, me gustaría hacer un experimento, me gustaría demostrar que cada canción es diferente simplemente porque tú estás a mi lado, cada concierto es diferente porque tú lo escuchas, porque tú cantas conmigo, así que, manos a la obra,... nada está escrito, la historia no ha terminado, quizás los siguientes días sigan siendo terribles y grises, puede ser, pero puede que no, puede que todo cambie, que los días que tienen que venir abran ventanas a la esperanza, éste puede ser un buen comienzo, éste puede ser un buen principio... principio de incertidumbre."