Milotxa que s’enlaira ben alt pintant núvols de colors i deixant-se portar per l’aire per volar cada volta mes alt. Escoltant la dolça harmonia del silenci deixant al seu pas mil instants ara convertits en records, que avui es fan grans pel pas del temps i adquireixen importància per recordar que seguim vius. Que encara queda molt per viure.
Ximo Ballesteros
No hay comentarios:
Publicar un comentario