Acompanyo el boig amant, Perquè trobi companyia. L'abandono trist, poruc, Si ell és ple de gelosia...

Quan jo era xicotet, cançons i rialles dintre d'un cabasset. 
Il·lusions i somnis amb sabor a pastisset.
Tristors i malsons al barret es passegen pel raconet.
I ara que ja soc grandet el cabet mai pot estar quiet
es fa gran i conseqüent com si fos d'un homenet.
Comparteix alegries i cabòries reproduïdes al casset, 
que de tant repartir tan sols es queda amb un trosset
d'una esperança plena que li plena el coret.


Ximo Ballesteros García